miércoles, 22 de julio de 2009

Jaume Mestre: Carod al Carib al Juliol


Si quieres leer este artículo en castellano haz click aquí.


Carod al Carib al Juliol.

Quan Ciutadans pregunta al govern català sobre les despeses de l’anomenada política exterior catalana se’ns assegura que està fonamentada en motius comercials i se’ns recorda que regions com Califòrnia també disposen de delegacions comercials en àrees d’interès estratègic. La qüestió té la seva transcendència car el pressupost de l’àrea ascendeix a 67 milions d’euros, o dit en pessetes, que impacta més, 11.148 milions de pessetes. Déu n’hi dó. No està gens malament, especialment en època de crisi i per part d’una administració que reclama les seves carències de finançament.


A sobre, les notícies que ens arriben de l’activitat internacional del nostre flamant responsable de política exterior mai no semblen estar guiades per aquesta agenda econòmica promesa. Ja n’estem força acostumats. Nomenament de representants a Europa que es caracteritzen per ser ideòlegs de l’independentisme o familiars directes del conseller, viatges megalòmans a Amèrica per pronunciar discursos nacionalistes o donacions milionàries per llengües minoritàries de l’Amazònia.


El darrer episodi ens transporta al Carib. En aquest mes de juliol, Carod-Rovira i el seu seguici, integrat també per la viceconsellera Roser Clavell i el director del Institut Raimon Llull, Josep Bargalló, han realitzat una visita de tres dies a Cuba. Com ja és habitual, no s’ha informat del cost d’un viatge, que de fet, ja ha generat polèmica al realitzar-se dies més tard de la criticada absència de Carod-Rovira al funeral a L’Índia de Vicente Ferrer.


En aquest cas, un altre cop, el viatge no respon a cap tipus de fonaments econòmics ni tant sols polítics. Carod-Rovira viatja en condició de co-president de l’Institut Raimon Llull per a assistir a la cloenda de la gira del programa cultura La Petjada Catalana al Carib, i com a vicepresident per a conèixer la colònia catalana a Cuba. No té previstes entrevistes amb dirigents cubans i de fer-se’n, adverteix, serien de cortesia. Excel•lent.


A què ha anat el vicepresident, doncs, a Cuba? Bàsicament a fer turisme i del que li agrada: turisme catalanista. Tota una immersió de la catalanitat cubana. Trobada, de caràcter privat, amb el casal català de Cuba i evocació dels vincles històrics entre Catalunya i Cuba que considera emocionals. De fet, ha destacat l’“encert positiu” que ha estat la posada en marxa del programa La Petjada Catalana al Carib ja que “despertarà en molts cubans la curiositat pels seus orígens catalans”. Impressionant: despertar la consciència nacional catalana fins i tot a Cuba i amb els necessitats diners de tots els catalans.


Així doncs, com deiem, el vicepresident ha apel•lat als vincles emocionals entre Catalunya i Cuba. Ha mencionat, d’aquesta forma, el que ha anomenat emigració econòmica catalana a Cuba i els 300 catalans que van morir combatent a la guerra d’independència de l’illa amb l’exèrcit d’alliberament cubà. Estem força acostumats a la distorsió interessada de la història per part del nacionalisme, però això ja es fer-ne un gra massa. Es requereix dosis importants de cinisme per a parlar constantment del colonialisme espanyol i eludir-ne la participació catalana, que, de fet, forma part de l’anomenada memòria històrica catalana. Estic convençut que el vicepresident està perfectament familiaritzat amb les havaneres que es canten tots els estius. De segur que li sonarà allò de el català, el millor barco de guerra de la flota d’ultramar. També s’ha d’enrecordar de la al•lusió per part del seu company Oriol Junqueras dels avantpassats esclavistes del seu adversari Vidal-Quadras. Vatua l’olla! I ves per on, en Carod-Rovira ens ve ara amb l’eufemisme de l’emigració econòmica quan resulta, més aviat, una explotació econòmica amb mà d’obra esclava que la burgesia catalana decimonònica bé se’n va aprofitar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario